LECTURES AL MARGE #1 - TANGO SATÀNIC
László Krasznahorkai
Lectures al marge
Notes de lectura dins del projecte El Racó de Pensar.
Llegeixo relats, assaig i novel·la, clàssica o moderna, sense cap pla tancat. Alguns llibres flueixen, d’altres costen. Aquí no hi ha recomanacions ràpides ni ressenyes exhaustives: només el que em deixa cada lectura després de tancar el llibre.
Reconec que em va venir un atac de FOMO quan vaig assabentar-me que el Nobel de Literatura d’aquest 2025, László Krasznahorkai, havia estat publicat per una petita editorial independent, la qual explicava que ja havia esgotat la primera edició del seu llibre més conegut i en breu n’apareixeria la segona. És per això que, aquell matí a Barcelona, pendent de veure a la tarda el vistós i puntualment marejant espectacle immersiu Leonardo Vs. Michelangelo, em vaig dedicar a la recerca d’aquest petit tresor anomenat Tango Satànic… una, dues i fins a tres llibreries em van dir que, efectivament, se’ls hi havia esgotat.
Cansat de l’esforç de giravoltar amunt i avall sense cap resultat productiu, vaig pensar en declarar una treva puntual recuperant forces amb un bon vermut. No em va donar temps a decidir-me d’on fer-lo perquè de cop i volta el vaig veure exposat a l’aparador d’una llibreria que no coneixia: La Memòria. Bingo!
Tango Satànic és una novel·la, si em permeteu, amb una aureola expressionista, com si d’una pel·lícula de Murnau es tractés o ens haguéssim perdut en el quadre més famós d’Edward Munch. Un conjunt d’històries de personatges que es van entreteixint en una teranyina enganxosa i que enlenteix les intencions dels protagonistes de fugir de la colònia on viuen, a la Hongria postcomunista. Però, realment, volen fugir-ne o tan sols és una excusa per donar sentit a la seva miserable existència?
Llegir Tango Satànic no és fàcil. Hi ha moments en què costa avançar, on el llibre es torna més orgànic que mai, mimetitzant el text amb escenes inacabables i situacions poc clares on la pluja constant, el fang dels camins, les habitacions resclosides o l’aire carregat de les tavernes et fa sentir com un habitant més de la colònia fantasmagòrica on el temps s’alenteix de mica en mica fins a arribar a una mena de pausa infinita. No és un llibre pensat per fer-te passar una bona estona, però sí per viure’l fins al final. Potser aquí hi ha part del seu sentit: acceptar, com va explicar Gregorio Luri a la conversa que vam tenir al podcast, que no tot el que val la pena ha de ser plaent.
Quan acabeu aquesta història distòpica possiblement notareu alleujament però també la satisfacció d’haver fet l’esforç de protegir-se de la pluja, avançar feixugament pels camins enfangats, entrar a les cases destartalades dels protagonistes i anar endevinant qui és qui en aquesta novel·la complexa, construïda en forma de teranyina i que aconsegueix atrapar a tothom qui vol escapar-ne.
En definitiva, una experiència que val la pena en sí mateixa.
FITXA TÈCNICA
Títol: Tango Satànic.
Autor: Lászlo Krasznahorkai.
Any de publicació: 2025.
Pàgines: 416.
Editorial: Edicions del Cràter.
Traducció: Carles Dachs.
Gènere: Distopia.
FITXA D’EXPERIÈNCIA
Per què l’he llegit: FOMO de premi Nobel!
Expectativa inicial: molt alta.
Dificultat percebuda: alta.
Ritme de lectura: irregular.
Moments feixucs: la poca claredat de certes situacions descrites en el llibre.
Què m’emporto del llibre: l’experiència de l’esforç i el sentit final de la història.
Imatges o sensacions que perduren: la pluja constant.
Valoració final: 7,5/10.